1. |
||||
|
Àngels sense ales caient a l'infern
Lladres profetes creuant el desert
Jo no trobe l'home que un dia vaig ser
Tampoc les paraules per a ser sincer
Ara som dos abans n'érem vuit
La realitat fot com un clau en el pi
Goig i misèries per televisió
La gent s'aborrega per no dir que no
Odiar avui sembla ser força major
Allà on t'acostes hi ha un bròfec rabiós
Escolta'm a mi meu dolç enemic
La realitat fot com un clau en el pi
Fugim cap a les muntanyes
Ben lluny del fum i el soroll
Lluny de paraules forçades
La policia vigila la ciutat
Tot sembla sota control
Sempre tenim una excusa quan es vol
Cauen i cauen sense remei
Ploren i riuen perden el cervell
Ja poden resar que no hi ha salvació
Això són mentides i manipulació
Escolta'm a mi meu dolç enemic
La realitat fot com un clau en el pit
Fugim cap a les muntanyes
Ben lluny del fum i el soroll
Lluny de paraules forçades
La policia vigila la ciutat
Tot sembla sota control
Sempre tenim una excusa quan es vol
|
||||
2. |
||||
|
He creuat set oceans
De nord a sud en un llamp
He estat on la terra és roja
I els somnis ben grans
He anat per camins solitaris
Sempre mirant endavant
I encara que els meus peus ja en couen
No em puc aturar
On està el meu món?
Ni sóc pobre ni miserable
No, eixa no és la veritat
I estic agraït per a
Però això encara no és bastant
On està el meu món?
|
||||
3. |
òscar briz - 28 forats
04:57
|
|||
|
Fou un dissabte per la nit
Va eixir de casa amb el millor vestit
A la butxaca mig gram de farlopa
Amb les sabates noves
I un colp de whisky a l'estómac
Era un dissabte per la nit
El vent xisclava com un posseït
Se'l trobaren tirat al marjal
Quan era ja diumenge pel matí
Amb vint-i-vuit forats al pit
Amb les sabates brutes I el cap partit
El sol brillava ja en el cel
La gent parava a veure el que passava
L'havien vist ballant al Blau
Amb dos pendones vinguts de Salou
Anava "loca" com un capellà
D'un costat a l'altre
Sense deixar de tirar mà
Fou un dissabte per la nit
I aquell feixista salvatge no ho va voler consentir
Se'l trobaren tirat al marjal
Quan era ja diumenge pel matí
Amb vint-i-vuit forats al pit
Amb les sabates brutes I el cap partit
El sol brillava ja en el cel
La gent parava a veure el que passava
|
||||
4. |
òscar briz - Quin poder?
03:40
|
|||
|
Mireu endavant
No s'atureu
Arribarà el dia en què vencereu
Pàries del món que no teniu veu
Pares i mares fills i gossets
Els polítics diuen que estan preocupats
L'Amèrica us espera amb els braços tancats
I un garrot en la mà
Veniu a omplir-nos els carres, les comissaries i els ravalets
Veniu a furgar als abocadors de fem
Què estan plens de coses que no necessitem
Veniu a escoltar " el futur és teu" i
Una i altra volta "la gent té el poder"
Quin poder?
Jo no sé de quin poder parlen
Qui controla la banca mundial, l'opinió i al govern
Quin poder tenen dissidents i minories
Quin poder té qui naix sense res
Que ens diguen quin poder
Poder només tenen els diners
Veniu-vos-en cap a aquest costat
La terra promesa de la llibertat
Les forces de l'ordre us estan esperant
Per dur-vos de bellnou al vostre forat
Veniu a escoltar el futur és teu
I una i altra volta la gent té el poder
Quin poder
Jo no sé de quin poder parlen
Voldran dir el que té Billy Gates i quatre més com ell
Quin poder té el poble quan deixa de ser
Quin poder té qui naix sense res
Que ens diguen quin poder
Poder només tenen els diners
|
||||
5. |
òscar briz - Rovellats
04:04
|
|||
|
Els murs de la casa
Que estan clivellats
Saben de la risa i els plors
Que ací s'han donat
I a tots els armaris
Hi ha roba d'abans
Fotos empolsegades
I cartes d'amants
Deixaren d'escriure el diari
Un dia perdut al calendari
La filla més jove fa temps es va ofegar
La fe es quedà amb ells
En el fons de la mar
Son pare creia que es pot viure amb dignitat
Però des d'aquell dia
Ja mai no l'han trobat
Deixaren d'escriure el diari
Un dia perdut al calendari
Aquesta casa és vella
Com els seus habitants
Fins que en vinguen d'altres
O la tiren avall
Així són les coses
Dubte no hi ha cap
El temps porta canvis
L'aigua rovellats
Deixaren d'escriure el diari
Un dia perdut al calendari
|
||||
6. |
||||
|
El vent bufa a Comer street
S'emporta els errors d'una vida
Bons records i manuscrits
No els varen ensenyar com viure
Avall a Comer street
El temps passa a Comer street
Eixos ulls no poden plorar més perquè ja està tot dit
Ningú no els va ensenyar com viure
Avall a Comer street
Ara és millor oblidar
Tot allò que va passar
Tot allò que no es va dir
Ara ja és massa tard
De tant en tant els visitem
Pots veure que pau i estima
És el que més necessiten
No els varen ensenyar com viure
Viure fins a la fi
El vent bufa a comer street
Una altra estació s'acaba
Però com aquell que diu
Les coses no canvien massa
Avall a comer street
|
||||
7. |
||||
|
Hivern un altre
Un altre
Llavor de nosaltres
Nosaltres
Tornarem a ser pols
Al silenci infinit
I sabrem com creuar amb un crit
Brolla al meu cor
El meu cor
Veuràs la llum com
Si fos or
Que la nit estel.lar
T'il.lumine el camí
Des del ventre fins l'hora
De l'últim sospir
|
||||
8. |
||||
|
Nit
La lluna brillant
Nostres cossos cansats
Però som joves i estem
Plens de fam
Món i coses que hem deixat
Promeses que mai varem complir
Amants que ja ens han oblidat
Rodant pels carres d'aquesta ciutat
Com ocells fugitius que han volat
Cap a un país estranger
Gent
Caminem entre gent
Cares que no coneguem
En un circ de neó i de ciment
Nit
La lluna brillant
Nostres cossos cansats
Però som joves i estem
Plens de fam
Món i coses que hem deixat
Promeses que mai varem complir
Amants que ja ens han oblidat
Rodant pels carres d'aquesta ciutat
Com ocells fugitius que han volat
Cap a un país estranger
Gent
Caminem entre gent
Cares que no coneguem
En un circ de neó i de ciment
Un altre carrer
Rodem i sembla que ho fem
Sense rumb ni destí
Perduts en l'espai i en el temps
|
||||
9. |
||||
|
S'acosta ja
Per l'horitzó
Com una gran riuada ve l'amor
Arrossegant goig i dolor
Obrint-se pas com un torb blanquinós
Mireu el cel que es tiny de roig
Mireu la terra que xafeu abans
Que no en quede un brot
Doneu-vos tots amb tot el cor
Doncs no hi ha temps per a fugir del seu poder fabulós
És un murmuri apassionat
És un cavall furiós i desbocat
Deixeu darrere el que porteu
Doncs no podreu negar el seu cridat
Mireu el cel
Que es tiny de roig
Mireu la terra que xafeu abans
que no en quede un brot
doneu-li el cor i l'ànima
doncs ara és l'hora d'afirmar el que sempre hem negat
que no hi ha altre destí
que el temps ja ha arribat
|
||||
10. |
||||
|
Quantes vegades més haurem
D'entrepessar per saber
Has perdut la fe en mi
Ja sé que no he estat massa bé
Mirí cap a dalt en la més fosca nit
Per tal de trobar-hi sentit
Eixes respostes darrere del mur
Que encara no hem pogut desfer
Ara voldria veure el món
Amb ulls d'algú diferent
Amb la paciència com a virtut
A través dels ulls d'un ocell
Quedar-me callat
Incidentalment
Amb els sentits renaixent
Voldria tindre't al meu costat
I escoltar el que diu el vent
Alguna gent no veu color
Altres arrosseguen el seu destí
Ningú no pren la pell d'un altre
Tots anem buscant un camí
Podem seure junts
Quan res no va bé
Ballar sota la pluja també
I dir les paraules que caldria dir
I escoltar el que porta el vent
|
||||
11. |
||||
|
Ja no sé cap on vaig
I ho creia controlat
Cada dia és el mateix
Em trobe tant desorientat
Sec i mire els avions passar
Per la finestra
D'un a l'altre costa
M'assec fins la matinada
Esperant que l'àngel de la guarda
Ho arregle aviat
Així deu ser naufragar
Cap religió et podria salvar
Ens reclamen fe i voluntat
Però sóc un mariner cansat
Escric cartes als amics
En la distància
Per dir-los com estic
Aleshores sec al meu forat
Esperant que l'àngel de la guarda
Em traga aviat
|
||||
12. |
||||
|
T'has mirat en l'espill
Una altra vegada més
Has vist una imatge estranya
Que ja no reconeixes
I t'esglaia el sentiment
Que s'apodera de tu
Voldries tornar enrere
Cap al lloc d'on has vingut
Quantes coses han passat
I tot sembla tan absurd
Ara ja no pots desfer-te
Del que diuen els teus ulls
Pots anar molt lluny
O et pots ofegar
Sentir que no hi ha futur
Avorrir el teu passat
Buscar un lloc on amagar-te
Amb la pressa de qui fuig
Però ja no pots desfer-te'n
Del que diuen els teus ulls
Deixar de penjar
Del dubte sagnant
Que enverina tot al teu voltant
Trencar l'espill de la vanitat
Què és el major dels teus pecats
Obrir una porta al cel
I sortir flotant
Cap al blau etern
|
||||
13. |
||||
Òscar Briz L'Alcúdia, Spain
Òscar Briz, cantant, guitarrista i compositor de L'Alcúdia què, després de formar part de diverses bandes, ha editat sota el seu nom un total de 14 àlbums, molts d'ells reconeguts amb nombrosos premis i nominacions.
Òscar Briz recommends:
Una altra joia del músic d'Alzira amb la seua habitual dosi de sensibilitat, bon gust i interpretació depurada. Producció exquisida i detallista, moments emocionants, marca de la casa.
go to album
The Trials Of Van Occupanther
by Midlake
El millor àlbum de Midlake de quan Tim Smith era el principal cantant i autor, després bé, però en deixar ell el grup ja no ha sigut el mateix. Un disc que val molt la pena conéixer.
go to album
MY HEART IS A MOUNTAIN
by Kira Skov
Kira, la danesa errant. Una artista que mereix la pena conéixer. Em va enganxar per "Riders on the freeway", que sona al final de la peli "Terribly happy"
go to albumIf you like Òscar Briz, you may also like:
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Luz na Madrugada / Late Night Light
by Pedro Fonte
featured on Bandcamp Radio Nov 14, 2023
go to album
Record Dealin' Dick EP
by THE MONA REELS
The Mona Reels take on record clerk mansplainers with catchy power pop on this lively new EP.
go to album
