No caure és que m'agafes de les mans

by Òscar Briz

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €5 EUR  or more

     

1.
AVUI EL MEU COR NO VOL ei, m’ajudes? digues, com es cura un cor ferit? ei, m’abraces? quedat amb mi fins la fi de la nit acabem el vi encetat fem les flames a un costat tombem-nos sota el firmament invoquem l’esvaïment ei amor no em deixes sol avui el meu cor no vol ei, no marxes oblida tot el que t’he dit abans t’ho demane no caure és que m’agafes de les mans gaudim de ser en el moment sense pensar en res dolent amplifiquem tots els sentits i si ens perdem de fora a dins ei amor no em deixes sol avui el meu cor no vol
2.
ENRIC ,EMPAR I LA MAR ERA EL VIATGE, ERA LA TORNADA ELS APLAUDIMENTS DE NOVA YORK ENCARA RESSONANT AL CAP EL VAIXELL CREUAVA EL CANAL DE LA MÀNEGA QUAN UN SUBMARÍ ALEMANY EL VA TORPEDINAR EL MÓN ES VA ENSORRAR SOBRE L’AIGUA FREDA DE LA MAR L’EMPAR ES VA QUEDAR SOLITARIA EN MIG DE L’OCEÀ L’ENRIC ES VA LLANÇAR COM L’HEROI A QUI NO CAP DUBTAR L’ABISME ES VA ENGOLIR UNA FLOR DE COSSOS ABRAÇATS ERA 1916 , UN VINT-I-QUATRE DE MARÇ HAVIEN CONEGUT LA GLÒRIA ACOMPANYATS DEL PAU CASALS ELS CORS S’AGITAVEN ANTICIPANT L’INSTANT DE TORNAR A FONDRE’S AMB LA COLLA QUE HAVIEN CREAT EL MÓN ES VA ENSORRAR SOBRE L’AIGUA FREDA DE LA MAR L’EMPAR ES VA QUEDAR SOLITARIA EN MIG DE L’OCEÀ L’ENRIC ES VA LLANÇAR COM L’HEROI A QUI NO CAP DUBTAR L’ABISME ES VA ENGOLIR UNA FLOR DE COSSOS ABRAÇATS SONAVA MÚSICA MENTRE DANSAVEN AMB DÉUS DEL MAR ELL EVOCAVA L’AROMA A LLIMERA I TARONGES DEL PARADÍS DEL SEU PASSAT LLUNYÀ
3.
05:16
AMIC Sempre trobe un amic que m’escolta quan em cal Sempre escolte un amic quan li cal dir el que cal Ho he de confessar: sóc així d’afortunat Val? considere l’amistat Per damunt del sexe, encara que hi hagi nexe I em fa igual si mai no arriba als titulars Car és que no es pot vendre ni comprar Això només passa al Japó, que tristos han d’estar De jove no entenia que el que cal és fer bondat Em protegia una carassa de seguretat, i al puny un destral Ara de què et vas a queixar / si no comences a posar El millor que tens a dins sense aspirar a haver-t’ho de cobrar I que no importe un blet si això no ven / a fer punyetes el que només pren Això no ens salvarà, ni albira cap demà Vindran noves tempestes i els dies grisos tornaran i res d’això importarà Tornarem a obrir finestres i a respirar felicitat, res no ens destruirà Un amic resta per sempre, fins i tot quan ja ens ha deixat No ho he de recordar perquè això tu ja ho saps Sovint recorde aquells meus que ja han marxat I encara avui em pregunte com és que jo m’hi he quedat Això ni déu ho sap però, sí que sabem que ens fem grans En aquest món desbaratat on tothom vol ser jove, ric i guapo per a sempre Quin trellat, si açò és només un estat temporal i anem en fila cap al pedestal Des d’on esdevindrem record si ens han estimat de debò Vindran noves tempestes i els dies grisos tornaran i res d’això importarà Tornarem a obrir finestres i a respirar felicitat, res no ens destruirà Un amic resta per sempre, fins i tot quan ja ens ha deixat No ho he de recordar perquè això tu ja ho saps
4.
03:19

about

La tardor i l’hivern de 2017 a 2018 va ser un període emocionalment dur per a mi. D’inici, la mort d’una amiga molt pròxima i estimada i, posteriorment, els successius traspassos de dos amics més van afectar el meu son. Els intestins començaren a fer-me notar que psicològicament les coses no hi anaven bé. De segur altres factors van intervindre; el cas és que el pes de tot plegat em va arrossegar cap a foscors desconegudes, des d’on rebia sovint pensaments negatius que em rosegaven la confiança.
Passat un temps vaig decidir oposar batalla. La catarsi va arribar en forma de cançons. Si bé no em veia amb forces per encarregar-me de tot un LP, vaig pensar que tal vegada amb unes poques seria suficient. Aquests quatre temes són el fruit d’aquella resistència: un primer (Avui el meu cor no vol) que ara em sembla clarament una crida d’auxili i acull entre les seues línies la frase que dona títol a l’EP. Un segon (Enric, Empar i la mar) en el que després d’exposar els extraordinaris fets, faig una mica de literatura amb la mort, ara fa poc més de 100 anys, del gran music lleidatà Enrique Granados, i de la seua dona Amparo Gal, filla d’un empresari valencià. Un tercer tema (Amic) en el que descarregue de ple el pes d’aquelles emocions verinoses tot reflexionant en forma de cant sobre l’amistat, la vida i la mort. Finalment un quart tema (T’imagine), la lletra del qual està inspirada per un somni tingut.

El otoño e invierno de 2017 a 2018 fue un periodo emocionalmente duro para mí. De inicio, la muerte de una amiga muy próxima y querida y posteriormente, los sucesivos fallecimientos de dos amigos más afectaron mi sueño. Los intestinos comenzaron a hacerme notar que psicológicamente las cosas no iban bien. Con seguridad otros factores intervinieron; el caso es que el peso conjunto de todo me arrastró hasta oscuridades desconocidas, desde donde recibía a menudo pensamientos que me roían la confianza.
Pasado un tiempo decidí oponer batalla. La catarsis llegó en forma de canciones. Si bien no me veía con fuerzas para encargarme de todo un LP, pensé que tal vez con unas pocas seria suficiente. Estos cuatro temas son el fruto de aquella resistencia: un primero (Avui el meu cor no vol -Hoy mi corazón no quiere-) que ahora me parece claramente una llamada de auxilio y acoge entre sus líneas la frase que da título al EP. Un segundo (Enric, Empar i la mar) en el que después de exponer los extraordinarios hechos, hago un poco de literatura con la muerte, hace ahora poco más de 100 años, del gran músico leridano Enrique Granados, y de su esposa Amparo Gal, hija de un empresario valenciano. Un tercer tema (Amic – Amigo-) en el que descargo de lleno el peso de aquellas emociones venenosas, reflexionando en forma de canto sobre la amistad, la vida y la muerte. Finalmente un cuarto tema (T’imagine- Te imagino-) cuya letra está inspirada en un sueño tenido.

credits

released September 18, 2018

Òscar Briz, lead vocals, backing vocals & guitars
Silvia Martí, backing vocals & drums
Nacho Villanueva, bass guitar
Recorded at Little Canyon by Luis Martinez, May 2018

license

all rights reserved

tags

about

Òscar Briz L'Alcúdia, Spain

contact / help

Contact Òscar Briz

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Òscar Briz, you may also like: