18350 DIES Tu germà de la pedra, estàs fet de l’aigua que fecunda i dona vida a aquesta Terra. Tu pols de les estrelles, mares milionàries de planetes, asteroides i galàxies. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Fas del temps una finestra i de l’espai la trampa que t’enganya i el segresta. Prefereixes la mentida que és més divertida i t’allunya de l’abisme que t’observa. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Si ja has escapat de la presó del cos i experimentat freqüències de so, amb tots els colors de la llum vibrant, ja saps que no hi ha límits al voltant. Veus! Som germans de la pedra, estem fets de l’aigua que fecunda i dona vida a aquesta Terra. Som pols de les estrelles, mares milionàries de planetes, asteroides i galàxies. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Fem del temps una finestra i de l’espai la trampa que ens enganya i el segresta. Preferim la mentida que és més divertida i ens allunya de l’abisme que ens observa. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Fem per escapar de la presó del cos i experimentar freqüències de so amb tots els colors de la llum vibrant, sabem que no hi ha límits al voltant. STEREOTYPE Wave goodbye to your stereotype Why don’t you say goodbye to your stereotype? Wave goodbye to your stereotype Why don’t you say goodbye to your stereotype? Encara no estàs tip del teu estereotip?

LA LLUM ES PRESENTA SI LA CRIDES Ballar descalç tota la nit. Amb l’alegria omplint-te tot el pit. Les amargures oblidades , les penes soterrades en la pols d’ahir. Mirar les cares de la gent que t’acompanya en el mateix moment. I connectar sense paraules el que conten les faules potser siga cert. Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui. Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides? Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures. Veure l’esclat d’un nou matí i celebrar que encara som ací. Si açò és només un somni volem que hi dure fins que es torne a fer de nit. Floating in a sea of uncertainty and every single bit is life to me. We may be drifting in the ocean but you know we just don’t give up easily. Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui. Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides? Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures. Junts ho farem, junts ho farem, junts.

JUPITER & IO Júpiter és gran, i l’atrau per gravetat. Sap que això li fa mal però, no ho pot evitar. Io orbita al seu voltant, atrapada, imaginant els mons que hi ha més enllà del cicle etern. Qui sap si al capdavall serà engolida pel gegant. O potser un accident trencarà el cercle fatal. i empentada creuarà l’espai astral, un milió d’eons lluny del cos fraternal.

ESTAR ENAMORAT Sentia les bategades com si foren canonades. El meu pobre cor a punt de rebentar. M’envaïa una energia torbadora, inacabable, com la que porten les ones de la mar. No menjava, no dormia i em moria tot el dia de les ganes de tornar-la retrobar. Així és com era si ho recordes, piltrafilla, això d’estar enamorat. Avui sóc ja un home gran i no és que no tinga fam, sé que allò que m’he ensenyat no es molt: l’amor és un encanteri, el més gran de tots els misteris i tots anem tan plens de contradiccions! Pensa en aquells dies quan tot eren harmonies i flotaves com un gat empardalat. Així és com era si ho recordes, piltrafilla, això d’estar enamorat. No menjaves, no dormies i et mories tots els dies de les ganes de tornar-la a retrobar. Així és com era si ho recordes, piltrafilla, això d’estar enamorat.

REINICIE Recordes quan els arbres ens contaven que les pedres eren dents ? El vent llaurava la pols en les tombes de la gent d’un altre temps. Jo només desitjava un bes de llavis del misteri i el secret. Els homes treballaven amb la lletra del suor sobre la pell. L’atmosfera era segura, les paraules no tenien cap de pes. Jo només desitjava un bes per convertir-me en un devot confés. La foscor d’aquestes aigües em fa por. Des de l’horitzó arriba una remor. Tremole davant l’abisme del final i reinicie.

ELS MOMENTS PERFECTES Les ones que trenquen la forma dels arbres, les aigües que espurnegen. El cel és un quadre, la vida un miracle que cada dia sorprèn. I no hi ha res que m’agrade més que amb els dits solcar la teua pell. L’estiu m’intoxica amb unes experiències que sempre vull repetir. La tardor m’encisa, l’hivern és un miratge, la primavera un desig. I no hi ha res que m’agrade més que amb els dits solcar la teua pell. Però és el temps, que mai no podré aturar, ja ho sé. Maleït temps, que s’escapa de les mans, ja ho veus : els moments perfectes se’ van, mai no pots fer-los quedar. A mi no em costa plorar i quan recorde tots els bons dies que em passat i no em pogut fer durar, no puc deixar-me d’emocionar. Passa un avió pel cel i deixa un rastre que la llum del sol va i tiny. L’aire s’ompli del perfum d’unes fragàncies que m’alteren els sentits. I no hi ha res que m’agrade més que amb els dits solcar la teua pell. Però és el temps, que mai no podré aturar, ja ho sé. Maleït temps, que s’escapa de les mans, ja ho veus : els moments perfectes se’ van, mai no pots fer-los quedar. A mi no em costa plorar i quan recorde tots els bons dies que em passat i no em pogut fer durar, no puc deixar-me d’emocionar.

LA POR 2020 On és l’amor que tenia en el clot de la mà? On hi és, on hi ha anat? Ara l’aire no arriba a la sang. No sé qui sóc ni tampoc on mirar i et voldria abraçar, com voldria abraçar-te. No sé qui sóc i m’ofega pensar. Si pogués acabar ja t’ho dic, ho faria demà. Perquè només la sang val per dir tot el que t’he estimat. La por que ha buidat els carrers no em fa res perquè jo estava pres, jo ja n’estava pres per la que tinc a perdre’t per sempre més. No sé qui sóc ni tampoc on mirar i et voldria abraçar, com voldria abraçar-te. No sé qui sóc i m’ofega pensar. Com ofega pensar, com ofega pensar-te. La por que ha buidat els carrers no em fa res perquè jo estava pres, jo ja n’estava pres per la que tinc a perdre’t per sempre més. Jo no vull perdre més, ja no vull perdre res. No!

EXPLORE AND FALL INTO THE ARMS OF LOVE Behold the colours of the light. Sound frequencies across the sky. Some are high and some real low. If you don’t dare it will not show. This time is like no other time. This time you’re bound to get real high. Your body naturally locks up. Your brain needs all the energy you have. Now explore, be here and be everywhere. Then discover all we share. You might try to name it. Words will fail you anyway. Hail all-embracing femaleness. And fall into the arms of love. I caure en braços de l’amor.