AMIC

Sempre trobe un amic que m’escolta quan em cal
Sempre escolte un amic quan li cal dir el que cal
Ho he de confessar: sóc així d’afortunat
Val? considere l’amistat
Per damunt del sexe, encara que hi hagi nexe
I em fa igual si mai no arriba als titulars
Car és que no es pot vendre ni comprar
Això només passa al Japó, que tristos han d’estar

De jove no entenia que el que cal és fer bondat
Em protegia una carassa de seguretat, i al puny un destral
Ara de què et vas a queixar / si no comences a posar
El millor que tens a dins sense aspirar a haver-t’ho de cobrar
I que no importe un blet si això no ven / a fer punyetes el que només pren
Això no ens salvarà, ni albira cap demà

Vindran noves tempestes i els dies grisos tornaran i res d’això importarà
Tornarem a obrir finestres i a respirar felicitat, res no ens destruirà
Un amic resta per sempre, fins i tot quan ja ens ha deixat
No ho he de recordar perquè això tu ja ho saps

Sovint recorde aquells meus que ja han marxat
I encara avui em pregunte com és que jo m’hi he quedat
Això ni déu ho sap però, sí que sabem que ens fem grans
En aquest món desbaratat on tothom vol ser jove, ric i guapo per a sempre
Quin trellat, si açò és només un estat temporal i anem en fila cap al pedestal
Des d’on esdevindrem record si ens han estimat de debò