We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Òscar Briz al Teatre Principal de Val​è​ncia. Retrospectiva.

by Òscar Briz

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €15 EUR  or more

     

1.
El Caminant 05:04
Jo vaig ser testimoni de Jehovà, em passava el dia al carrer però l'apocalipsi no arribava mai i prompte em vaig cansar de fer aleshores vaig provar en un club d'escaladors, per veure d'apropar-me a déu allà vaig conéixer un vell mariner que em va convidar al seu vaixell en una illa del Mediterrani vaig conéixer un DJ anglés a Londres treballava en un soterrani, i jo adore fer un tast d'escenes diferents. Aquell joint era una festa, tothom en volia formar part després d'una sessió de matinada, vaig fer l'amor amb una marxant d'art. Entre museus i galeries desfilaven els dies i els personatges intrigants una antiga estrella de rock obsessionada a pintar, dels meus ossos s'hi va encapritxar Tenia una mansió a les Bahames i cap allà ens vam enfilar la casa era plena de marietes i madames, a penes vaig tardar a ser ben popular. Vaig a pressa, vaig a pams, vaig on la sort em porta, només sóc un caminant les he vist menudes, les he vist grans, he tingut el sant de cara, també l'he vist passant alguna cosa he aprés i ja no jutge res, com l'aigua m'adapte a tota raó de pes Jo vaig ser traficant de substàncies, em passava el dia al carrer però aquella professió implicava cert perill i vaig decidir deixar de ser a una comuna de muntanya em vaig retirar, per tal d'aclarir el cos i la ment, amb vegetarians, vegans, pacifistes militants i la renúncia com a argument dels boscos baixí a les planures quan creia haver estat curat però les ciutats són plenes de les drogues més dures i ara sé que torne a estar intoxicat Vaig a pressa, vaig a pams, vaig on la sort em porta, només sóc un caminant les he vist menudes, les he vist grans, he tingut el sant de cara, també l'he vist passant alguna cosa he aprés i ja no jutge res, com l'aigua m'adapte a tota raó de pes Vaig a pressa, vaig a pams, vaig on la sort em porta, només sóc un caminant les he vist menudes, les he vist grans, he tingut el sant de cara, també l'he vist passant alguna cosa he aprés i ja no jutge res, com l'aigua m'adapte a tota raó de pes sí, així sóc!
2.
Dius que no són bons temps per a l'amor —la vida t'espanta—, que busques però no hi trobes l'esperança. Assegures que el passat fou molt millor i dir això no et cansa, també dius que la humanitat no avança. No digues que no pot ser. No parles, ja no vull escoltar res més. Conservaré les ales, encara que siguen fetes de paper. No digues que no pot ser, quan tot està predestinat a canviar. Els nous temps ja s'acosten, si no pots assumir-ho fes-te a un costat. Dius que són temps de ràbia i de dolor —quan no ho han sigut?, pregunte. La felicitat és un estat presumpte. Assegures que hi havia un temps més digne de memòria. No serà que coneixes ben poc la història? No digues que no pot ser. No parles, ja no vull escoltar res més. Conservaré les ales, encara que siguen fetes de paper. No digues que no pot ser, quan tot està predestinat a canviar. Els nous temps ja s'acosten, si no pots assumir-ho fes-te a un costat. No digues que no pot ser. Conservaré les ales.
3.
AP 7 05:01
Marxe sobre rodes Creue llomes junt a platges Des de l'horitzó el sol del matí S'escampa sobre un cel diví Núvols m'acompanyen cap al nord El vent no bufa fort Potser hi haurà sort Entre sendes, masos i camins Creixen garrofers i pins Les sulsides dels barrancs Evoquen temps de pluja i fangs Creue el delta de l'Ebre cantant Les aus van emigrant Les hores van passant Van passant Només mire el que em convé mirar Als dos costats de l'Ap7 La Mediterrània és el meu llar Es troba al llarg de l'Ap7 Allà baix un Euromed Es perd dins d'un túnel estret Passe Tarragona A una hora de Barcelona El Pont del Diable em mostra el llom Com per fer-me recordar Tot el que ja no som Les vinyes verdes del Penedès Em fan pensar en França El paisatge encara és bell Com el d'una antiga estampa Cada colp que viatge cap al nord El lligam es fa més fort I trobe que tinc sort Tinc molta sort Només mire el que em convé mirar Als dos costats de l'Ap7 La Mediterrània és el meu llar Es troba al llarg de l'Ap7 La Mediterrània és el meu llar La Mediterrània és el meu llar La Mediterrània és el meu llar
4.
28 forats 04:09
Fou un dissabte per la nit Va eixir de casa amb el millor vestit A la butxaca mig gram de farlopa Amb les sabates noves I un colp de whisky a l'estómac Era un dissabte per la nit El vent xisclava com un posseït Se'l trobaren tirat a la marjal Quan era ja diumenge pel matí Amb vint-i-vuit forats al pit Amb les sabates brutes I el cap partit El sol brillava ja en el cel La gent parava a veure el que passava L'havien vist ballant al Blau Amb dos pendones vinguts de Salou Anava "loca" com un capellà D'un costat a l'altre Sense deixar de tirar mà Fou un dissabte per la nit I aquell feixista salvatge no ho va voler consentir Se'l trobaren tirat a la marjal Quan era ja diumenge pel matí Amb vint-i-vuit forats al pit Amb les sabates brutes I el cap partit El sol brillava ja en el cel La gent parava a veure el que passava
5.
Les ones t'arrossegaren sobre un mar blau i gentil a una platja que aleshores era un verger tranquil Amb vent de llevant volares cap a terres més endins fins que un dia t'aturares entre tarongers i pins Les arrels són com les mares busquen terra per instint les teues allà s'hi clavaren un impuls ben imprevist Avui que t'has tornat ja flor saps que vas ser llavor d'un arbre lluny d'aquí quan sents la nostàlgia del temps quan mires i no entens que hòsties fas ací Tu vas viure la infantesa talment com tothom la viu ignorant que allò era la vida que després només s'hi sobreviu Però com que havies de créixer ho vas fer sense remei et va costar reconèixer el ver color de la teua pell Avui que t'has tornat ja flor saps que vas ser llavor d'un arbre lluny d'aquí quan sents la nostàlgia del temps quan mires i no entens que hòsties fas ací Avui que saps el teu destí saps que vas ser llavor d'un arbre lluny d'aquí quan sents la nostàlgia del temps quan mires i no entens que hòsties fas ací ImprimirEnvia a un amicPDF
6.
360º 04:05
En un creuer de camins Hi ha hagut un accident El jove que conduïa No ha passat del moment En que la seva estimada Rebia la notícia D'un embaràs sorprenent Un avió aterrava Amb un cor hivernant Un altre l'esperava En el mateix instant Que el cirurgià es vestia Mentre s'hi preparava Per fer un nou trasplant I en un llit del mateix hospital Un home vell somnia Que pot volar d'un salt La filla que li està fent companyia És la mare del jove que ha faltat Jeff Buckley s'ofega A Memphis, Tennessee Un altre cor batega En escoltar el seu crit A milions de quilòmetres Un estel fugisser Creua el cel de la nit Una dona se'l mira Amb un desig secret Demana el que només pot fer possible la seva fe És un sol instant Caigut en el pou del temps Un acte vulgar D'un cicle permanent Imponent Suficient
7.
La llamada 05:20
sonaron las voces del desierto una llamada limpia desde el firmamento la duda se disolvió en el tiempo se diluyó en la infinidad del universo entonces vio una mano sin su par vio a la sombra terreno ganar vio una señal que le hizo deducir que habia llegado la hora de partir y ya no pudo dejarlo pasar ya no pudo dejarlo pasar mil años de absoluto silencio quedaron sepultados bajo el gran lamento a través de la tela de araña él divisó la luz de una nueva mañana vio la mirada de un león brillar la mentira en pedazos saltar vio una lejana senda que seguir sintió que ya era hora de partir y ya no pudo dejarlo pasar ya no pudo dejarlo pasar fue un salto en el espacio-tiempo un impulso guiado sólo un soplo de viento su estela convirtió al perseguido en un cazador dispuesto a perseguir su sueño pasaron las noches y los dias pero el grito que lo elevó permanecia ignoró cada golpe de mano llevado por la fuerza de un instinto sobrehumano saltó los muros que no pudo derribar sobre la aguas que le impedian pasar sobre quien intentó hacerle caer y sobre el límite de su pequeño ser nunca más volvió a mirar atrás nunca más volvió a mirar atrás fue un salto en el espacio-tiempo un impulso guiado sólo un soplo de viento su estela convirtió al perseguido en un cazador dispuesto a perseguir su sueño nunca más volvió a mirar atrás nunca más volvió a mirar atrás nunca más volvió a mirar atrás nunca más volvió a mirar atrás
8.
Ei, m’ajudes? digues, com es cura un cor ferit? ei, m’abraces? quedat amb mi fins la fi de la nit acabem el vi encetat fem les flames a un costat tombem-nos sota el firmament invoquem l’esvaïment ei amor no em deixes sol avui el meu cor no vol. Ei, no marxes oblida tot el que t’he dit abans t’ho demane no caure és que m’agafes de les mans gaudim de ser en el moment sense pensar en res dolent amplifiquem tots els sentits i si ens perdem de fora a dins ei amor no em deixes sol avui el meu cor no vol. ImprimirEnvia a un amicPDF
9.
JT 04:25
Humilitat hi ha qui la sent més enllà del geni i el talent ningú com james m'ho va deixar tan clar Estima clara i transparent és el millor que pot donar la gent ningú com james m'ho va deixar tan clar Altres idees s'encarreguen de desfer i dividir el món la música uneix gent de tota condició Humanitat amb tot el pes assumint allò que només u és ningú com james m'ho va deixar tan clar Cantem cap a la redempció encara que no hi hagi salvació ningú com james m'ho va deixar tan clar Altres idees que volien governar el món han fracassat la bona música és la font de la fraternitat Altres idees que volien governar el món han fracassat la bona música és la font de la fraternitat D'ella bevem tots els que som sensibles a la joia i el dolor ningú com james m'ho va deixar tan clar Foc i pluja esdevindran i una cançó encara omplirà l'instant ningú com james m'ho va deixar tan clar ningú!
10.
Reinicie 05:09
Recordes quan els arbres ens contaven que les pedres eren dents ? El vent llaurava la pols en les tombes de la gent d’un altre temps. Jo només desitjava un bes de llavis del misteri i el secret. Els homes treballaven amb la lletra del suor sobre la pell. L’atmosfera era segura, les paraules no tenien cap de pes. Jo només desitjava un bes per convertir-me en un devot confés. La foscor d’aquestes aigües em fa por. Des de l’horitzó arriba una remor. Tremole davant l’abisme del final i reinicie.
11.
Has vist cada mite ensorrar-se en la pols. No és la puresa, és l'avanç de la corrosió. El que queda són arrapades, cicatrius i bonys. La rebel·lia potser, la flaire de la putrefacció. Les riallades et fan sord. Els oblits remunten el soroll. El teu va ser un somni bord. El que triomfa és la crida de la vanitat. Tots els ordres, enemics de la fraternitat. S'amunteguen les proclames dels predicadors. La mentida d'ahir és el pa ranci del Nostre Senyor. Permeteu-me d'esmolar les dents, d'encaixar la boca en l'aliment, la carronya infecta del present. Desperta al dolor, real i necessari com l'altre costat. La sort de l'amor, si la trobes faràs bé en sentir-te afortunat. Assumires el deure del fidel soldat. Ja ni recordes quantes vegades t'han assassinat. En el brou de les idees t'hi van rebullir. L'arrogància d'ahir ha esdevingut un humil sospir. Vas provar la reconciliació. Descobrires que no hi ha perdó, per qui ha perseguit la perfecció. Desperta al dolor, real i necessari com l'altre costat. La sort de l'amor, si la trobes faràs bé en sentir-te afortunat.
12.
Vaig a tirar a matar la única arma és el que us vaig a cantar No us amoïneu no us ferirà i qui no vulga no té perquè escoltar Ja pense que no hi ha remei que cure el mal capital que es menja l'ànima de l'ésser humà I si em preguntes com es pot aturar així es fa: pam, pam, pam Anem a jugar a les troles del llibre oficial escampades per terra aire i mar per qui està condemnat a manar Anem a destapar les boles que mai deixaran de contar els escribes a sou del poder econòmic, polític, diví i militar Paraules sense pes no diuen res si m'has entès en boca de qui mana més Promesa, llibertat, fraternitat, solidaritat nomena-les hi ha moltes més Si vols informació completa i neta hauràs de treballar per fer-te-la guanyar no esperes que te la done cap capelleta de què vas? Anem a jugar a les troles del llibre oficial escampades per terra aire i mar per qui està condemnat a manar Anem a destapar les boles que mai deixaran de contar els escribes a sou del poder econòmic, polític, diví i militar
13.
Júpiter és gran, i l’atrau per gravetat. Sap que això li fa mal però, no ho pot evitar. Io orbita al seu voltant, atrapada, imaginant els mons que hi ha més enllà del cicle etern. Qui sap si al capdavall serà engolida pel gegant. O potser un accident trencarà el cercle fatal. i empentada creuarà l’espai astral, un milió d’eons lluny del cos fraternal.
14.
A trenc de l'alba ho vaig copsar: M'havia acabat d'enamorar El bàtec de la vida renovada En l'ambient vaig sentir polsar El vent bufava amb justa intensitat Fresc i net com un nadó tot just canviat La llum creuava les teulades On els ocells piulaven excitats Encara avui passats tants anys Recorde bé aquell arravatament La convulsió de l'esperança Que em dominava el cos completament En aquell matí primaveral Cap dels dos podíem albirar Que els pares t'advertirien Contra el nostre amor interpolar Que la mort s'imposa cada dia Encara que els cadàvers els fem ocultar I entre anades i tornades Aquella flama nostra es va apagar Però encara avui passats tants anys Recorde bé aquell arravatament La convulsió de l'esperança Que em dominava el cos completament El tacte de la teua pell dolça Com el pa acabat de coure El goig d'aquella certa veritat Que cada primavera torne a reviure
15.
Carolina és a dins d'un pou la foscor i les ombres li cauen a sobre com un vel tou Ella mira cap a la llum que només alguns dies arriba i li permet de veure el fum Dins d'ella crema una foguera amb la flama minvant la seua ànima es queda freda cada nou instant Nosaltres la mirem sentint que no hi podem fer res ens mosseguem les ungles desitjant poder fer més Carolina és a dins d'un pou és la meua cosina d'estius sense horaris ni obligacions Quan tots dos érem arbres nous amb passions que esclataven com flors en les rames dels tendres cors Ara la mire des de lluny mentre allargue les mans però les puntes dels meus dits són barques naufragant Voldries fer un crit per despertar-la del malson però ella només sent veus que ja no són part d'aquest món Si veus algú que estimes intentant el salt mortal ballant sobre la corda fluixa Sense casc ni pal Entén que cap camí es queda per trepitjar que som poc més que fulles que el vent fa arrossegar
16.
Ni puto cas 03:45
La vida és monocolor si no t'hi poses a ballar la dança dels atrevits que no es conformen amb pencar si jo no fos un somniador ja fa temps que jauria a un barranc entre les sargantanes i el verd fosc del matollar la vida no té cap valor si no es pot viure amb dignitat hi ha tants que te la robaran sense tan sols pestanyejar te'ls trobes enmig del camí i has de pensar per on passar o fer saber que tu no vas a viure agenollat Deixa viure i viu mentre les cames vagen avant dona i quan pugues riu i si no agrades ni puto cas Mai ningú no et posarà l'estora roja per entrar a l'escenari del gran joc on es confon la realitat t'ensenyen que hauràs d'actuar per obtenir complicitats però si fantasieges s'apressen a censurar hi ha qui per un tros de pastís és molt capaç d'assassinar potser té pinta d'adonís però no et deixes enganyar perquè arribat el moment com la hiena se n'aprofitarà et clavarà els ullals fins deixar-te desagnat Deixa viure... Ix al carrer i viu, mentre les cames vagen avant dona i quan pugues riu i si no agrades ni puto cas
17.
Porta ací la caixa Ompli la marraixa Passa'm la cassalla que vull fer un glop Dius que en aquesta fira tot esdevé mentida No seré jo qui et diga que et manca raó Entre llums i ombres Les formes es transformen en fantasmes vells Entre veus i tombes Les màscares canvien sempre que hi convé Renta't ja la cara Lleva't el maquillatge No veus que el personatge ja ningú se'l creu No et faces el distret estàs ben obsolet Portes anys mirant la mateixa paret Entre fums i líquids Les penes i alegries s'assimilen bé Entre deus insípids La veritat s'amaga i ara ens la neguen també ImprimirEnvia a un amicPDF
18.
No sóc qui Per a mostrar Quina senda has d'agafar Respire el mateix aire i sé Que només sóc un ésser mortal També tinc por a fracassar I amb les paraules no saber expressar bé Què sent Però si et puc ajudar Voldria oferir-te una mà O una abraçada de tot cor Com a refugi ancestral Del fred i la fragilitat Del fet existencial acumulat Sí, vull ser l'amic i la pau Donar-te el calor que ara et cal Sentir en silenci i no dubtar A compartir el que et fa mal si et plau Després dels dies simulats De poses i de vanitats Més enllà de la persona Que ens hem hagut d'inventar Ni màscares ni disfresses valen Per a enfrontar la humil humanitat Sí, vull ser l'amic i la pau Donar-te el calor que ara et cal Sentir en silenci i no dubtar A compartir el que et fa mal si et plau I alleugerir la càrrega brutal Alliberar dimonis engabiats Emprar-li al temps un moment congelat Posar llum on hi havia obscuritat Tallar cadenes I sortir Sortir gegants
19.
Tu germà de la pedra, estàs fet de l’aigua que fecunda i dona vida a aquesta Terra. Tu pols de les estrelles, mares milionàries de planetes, asteroides i galàxies. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Fas del temps una finestra i de l’espai la trampa que t’enganya i el segresta. Prefereixes la mentida que és més divertida i t’allunya de l’abisme que t’observa. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Si ja has escapat de la presó del cos i experimentat freqüències de so, amb tots els colors de la llum vibrant, ja saps que no hi ha límits al voltant. Veus! Som germans de la pedra, estem fets de l’aigua que fecunda i dona vida a aquesta Terra. Som pols de les estrelles, mares milionàries de planetes, asteroides i galàxies. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Fem del temps una finestra i de l’espai la trampa que ens enganya i el segresta. Preferim la mentida que és més divertida i ens allunya de l’abisme que ens observa. 18350 dies no en són res. No sóc un suïcida però sempre els he entès. Fem per escapar de la presó del cos i experimentar freqüències de so amb tots els colors de la llum vibrant, sabem que no hi ha límits al voltant. STEREOTYPE Wave goodbye to your stereotype Why don’t you say goodbye to your stereotype? Wave goodbye to your stereotype Why don’t you say goodbye to your stereotype? Encara no estàs tip del teu estereotip?
20.
Ballar descalç tota la nit. Amb l’alegria omplint-te tot el pit. Les amargures oblidades , les penes soterrades en la pols d’ahir. Mirar les cares de la gent que t’acompanya en el mateix moment. I connectar sense paraules el que conten les faules potser siga cert. Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui. Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides? Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures. Veure l’esclat d’un nou matí i celebrar que encara som ací. Si açò és només un somni volem que hi dure fins que es torne a fer de nit. Floating in a sea of uncertainty and every single bit is life to me. We may be drifting in the ocean but you know we just don’t give up easily. Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui. Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides? Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures. Junts ho farem, junts ho farem, junts.
21.
Behold the colours of the light. Sound frequencies across the sky. Some are high and some real low. If you don’t dare it will not show. This time is like no other time. This time you’re bound to get real high. Your body naturally locks up. Your brain needs all the energy you have. Now explore, be here and be everywhere. Then discover all we share. You might try to name it. Words will fail you anyway. Hail all-embracing femaleness. And fall into the arms of love. I caure en braços de l’amor.
22.
Vaig pels carrers de València. El blau del cel es menja el sol. Una brisa suau i fresca m'acarona el moll del cor. És l'esclat de la primavera en aquesta part del món. Es barregen les olors, les textures, els colors. Un amic fidel m'espera, tot sembla ser al seu lloc. De camí pare en una botiga per comprar uns pantalons. Demane amb educació si en té en un altre color. El botiguer diu que le hable en cristiano i em trastoca el bon humor. Ai… No vinc de terres llunyanes, no vinc pas del fred del nord, no vinc de Tòquio ni Moscou, per què em rebeu amb el gest tort? Vinc dels plans de la Ribera, d'un riu que hi ha molt a prop. Aquesta ciutat confusa —que vol ser oberta i gran— sol ser hostil als germans —inconscient, irracional— que venim del mateix arbre i parlem en valencià. Ai… València, angoixa densa. Saps que si no fas de mare mai podré estimar-te tensa. El braç sinistre, la cama destra, et mutiles els membres propis amb una passió intensa. Ai… ImprimirEnvia a un amicPDF

about

Òscar Briz al Teatre Principal de València
25 de març de 2023

La gramola d'Òscar, per Xavier Aliaga.

Tanqueu els ulls. Feu un salt a l’adolescència. O si sou joves, apel·leu als records d’alguna pel·lícula vintage. Imagineu una gramola, els aparells que emmagatzemaven discos i cançons que triàvem després de posar una moneda. Una d’especial, amb totes les cançons d'Òscar Briz. Onze discos enregistrats al seu nom. Des de l'any 2.000 fins ara, tot el que portem de segle XXI. Quasi una vida sencera des que el temps (de tornar a casa) va prendre el relleu als viatges iniciàtics en unes altres llengües. En contrades molt llunyanes.

Un centenar de cançons. Quantes realment bones, d’aquelles que remouen o ens arreglen el dia? Un número absurdament alt: recordeu que parlem d’Òscar Briz. Una producció construïda a còpia de talent i perseverança.

Poseu-vos mentalment enfront de la gramola. Teniu, per dir alguna cosa, díhuit monedes en la butxaca. I amb això heu de triar. Potser voldreu escoltar algunes de les velles cançons, les dels inicis, encara amb Els Cors d'Aram, quan engegàvem mil·lenni enmig de prediccions apocalíptiques no acomplides. O sí: dos gratacels tombats per uns avions eren senyals que venien temps (de nou) d’incertesa.

Posem per cas que voleu escoltar l'impagable relat negre de “28 forats”, una bossa nova jazzy, d’un Òscar que buscava nous llenguatges. Com els que va acabar trobant en discos com Identitat aliena i Quart creixent. Molt per triar: posem la juganera «Tirar a matar»? Aquella raresa cadenciosa amb detalls electrònics que era «La llamada»? La preciosa «Sortir gegants»? Difícil. Perquè també juga Asincronia, un àlbum important, en el qual el nostre artista refina la fórmula d’un pop càlid i proper, de flaires salobres. Cançons imprescindibles com «360º» i la imponent «AP7», per no oblidar fites com «Vides creuades» i «A trenc d’alba». El moneder va pesant menys.

I llavors arriba l’«L’estiu», àlbum despullat, resplendent. El seu disc més folk, que encara ens deixa bocabadats amb la colpidora «Llavor voladora» o amb aquell xicotet miracle del menys és més, «Carolina dins d’un pou»: guitarra, veus i una melodia inoblidable. I què dir de «Jt»?: «La bona música és la font de la fraternitat», ens canta Òscar. Més raó que un sant.

Després d’això, va arribar la tornada als orígens, al pop-rock de guitarres. El disc es deia Youth. I va ser una altra pilotada per l’escaire: un clàssic modern com «El caminant», la infecciosa «No digues que no pot ser», la carismàtica «Desperta al dolor»... O la tremenda oda d’amor i odi al Cap i Casal de «València tensa». Seríeu capaços de deixar fora alguna d’aquestes cançons?

Quan arriba Entre llums i ombres ja són tres lustres de carrera en solitari. Un disc en què guanyen les llums: «Les màscares» és un tro. I «Florentina sunset» i «Ni puto cas» són noves dianes narratives de l’escriptor de cançons superdotat que és Òscar Briz. Estem a punt d’esgotar el nostre xicotet capital. Mala cosa.

Perquè cap al final de la segona dècada, ens regala El soroll del nostre pas. I en plena pandèmia, No caure és que m’agafes de les mans, un dels títols més bonics de la seua carrera. Un període de cançons superbes: «L’arrel», «En el cor de Babiló» (que prefigurava la següent fase psicodèlica), «Avui el meu cor no vol, «Enric, Empar i la mar», «T’imagine»...

Pop majúscul abans del seu darrer i gran disc, la reacció post-pandèmica i de canvis en l’esfera personal. Una nova mutació: Amor i psicodèlia en temps de virus. Un disc portentós: «Reinicie», «Jupiter & lo», «La llum es presenta si la crides», «1835 dies / Stereotype»...

Encara porteu els comptes? Millor no saber-ho.

Ara oblideu la nostra entranyable gramola. O penseu que ha adoptat una altra forma. Preneu seient. I deixeu que siga l’artista qui pose les monedes, que trie les cançons que el representen, les que construeixen millor el relat. Les que tocarà i cantarà amb grat. Impossible errar.

Relaxeu-vos. I gaudiu.

L’espectacle va a començar.



Epíleg potser innecesari

Un concert antològic és un viatge en el temps. Un caminar per la història que compartim amb l’artista que hi ha sobre l’escenari a través de les cançons, les càpsules amb músiques i lletres que un dia perforaren la membrana que guarda l’espai dels records importants, de la memòria musical, que és una part substancial i substanciosa de la memòria sentimental. Una actuació així és una celebració de la vigència d’un artista i de la identificació amb el seu públic. Que conté una certa tensió traduïda en l’espera expectant mentre es va desgranant el repertori. Un joc tibant i ple d’expectatives. Perquè totes les cançons no són el mateix per a cadascú. No signifiquen el mateix. Però hi ha moltes que tenen el poder de convocar-nos a molts i moltes.

És el misteri de la música.

credits

released September 6, 2023

Sonorització / Gravació directe- Josep Maravilla, Bernat Pellicer, Carlos Gómez
Mesclat per Josep Maravilla a La Casona Estudi

Masteritzat per Daniel Vallés

Disseny gràfic - Joanra Estellés

Fotos de Ximo Bueno i Vicent Rellotger.

Músics i col.laboracions:

Òscar Briz + Banda- Silvia Martí , Xavier Alaman, Miguel Caballer, Enrique Pons

Convidats- Josep Pérez (Ona Nua), Cristina Blasco, Eva Villalba, Moisés Bautista, Teresa Núñez

Secció vent/metalls: Gerard Vercher, Joan Mont, Paco Mifsud

Escola Sentir Estudi Suzuki Director- Nico Bay

license

all rights reserved

tags

about

Òscar Briz L'Alcúdia, Spain

Òscar Briz, cantant, guitarrista i compositor de L'Alcúdia què, després de formar part de diverses bandes, ha editat sota el seu nom un total de 14 àlbums, molts d'ells reconeguts amb nombrosos premis i nominacions.

contact / help

Contact Òscar Briz

Streaming and
Download help

Report this album or account

Òscar Briz recommends:

If you like Òscar Briz, you may also like: